carthesian #

Llegint l'article ' 10 aplicacions per Android que milloren la teva productivitat 'em vaig enfadar perquè contenia un llistat amb aquestes aplicacions que portem un any veient en llistats, només cal googlejar una mica ( Productivity apps Android ) per veure que algú interessat en el tema, ja ha tingut ració doble o triple de exactament aquestes 10 apps i alguna més.

Vaig posar un comentari groller (del que em penedeixo), així que vaig a dir què hauria fet jo per donar pes a l'article i al llistat:

Opció 1: explicar que el llistat surt d'altres llistats.
Si com a entradeta poso "he googled això, he mirat aquest, aquest, aquest i aquest blocs de renom que han fet exactament el mateix post sobre apps de productivitat. Les que tots recomanen són les següents ", va quedar com o un rei. En la meva opinió no passa res per citar les fonts.
El pes del llistat que donen els blocs de renom ia tu se't reconeix el treball de recerca.

Opció 2: contactar amb experts.
Enviar un correu als tres blocs més importants sobre android o sobre productivitat i els demanes la seva opinió per un article, després ho mescles bé exposat i ja tens l'article.
Una altra vegada el pes del llistat que donen els experts ia tu se't reconeix el treball de recerca.

Opció 3: utilitzar eines.
En aquest cas, em ve com anell al dit el meu treball en bubiloop i una eina en què estem treballant. Productivitat és una categoria d'Android , en bubiloop.com tenim dades tant de visites com de descàrregues i podríem ordenar per aquests criteris, prenem les 10 primeres i bo, no sé si són les millors, però sí les més descarregades el pes que donen les descàrregues.

Us deixo el top10 de descàrregues de bubiloop en la categoria Productivity d'Android per als curiosos

1. ADW.Launcher
2. ADW.Launcher (donut)
3. Adobe ® Reader ®
4. Wyse PocketCloud RDP / View-BETA
5. SwiftKey Keyboard Beta
6. madridmemata
7. CallTrack
8. Microsoft Tag Reader
9. ASTRO File Manager
10. Jorter

Coincideixen poques amb l'article però touché a qui diu que Adobe Reader no és de productivitat

En breu obrirem aquest tipus d'eines i publicarem l'API perquè qualsevol pugui jugar.

Nota: les tres opcions em vénen del llibre "Les claus de l'argumentació" d'Anthony Weston , que rellegeixo com a mínim un cop l'any. No només serveix per escriure, sinó també per parlar.

No sé, un dia em vaig aixecar amb el digitus medius (també anomenat dit cor o, com diu el títol de l'article, el fuckyou finger) inflat com un globus, morat i amb un dolor intens i continu. Amb pinta d'explotar en qualsevol moment, al més mínim fregament amb qualsevol cosa.

Em vaig anar a treballar com si res, jo sóc dels de bah! ja curarà, i al final del dia després que insistís la meva mare, el meu soci i la meva dona, em vaig passar pel centre d'atenció sanitària que li fessin fora un cop d'ull. Vaig arribar a les 7pm ia les 7.20pm ja m'estava mirant un metge. Si, si, sense cita prèvia ni res, en la sanitat pública em van atendre en menys de 20 minuts - un dia parlaré de les mútues privades per a pobres.

En fi, em van posar una pomada (que em van regalar) i uns embenats, unes instruccions perquè m'ho fora tractant amb la pomada i més embenats, em van receptar unes pastilles i em van citar per al dia següent.

El dia següent va ser el dia que més dolor he sentit a la vida. El dit va produir una certa quantitat de pus i calia treure per anar guarint, la metge (aquesta vegada dona) em va haver de punxar amb agulles per sobre de la ungla per treure l'pus, he llegit per aquí que és un mètode et tortura dels narcos xinesos això i dono fe que si no hagués estat pel meu bé hagués arribat a les mans amb la doctora (he trobat algun link però pas de linkar a webs tan desagradables, google si teniu curiositat sobre mètodes de tortura). En fi, em va treure una mica de pus, però no tota. Em van donar altres pastilles més fortes i les mateixes recomanacions amb les benes i la pomada i una altra hora per al dia següent.

El dia següent va ser el segon que més dolor he sentit a la vida. Em van enxampar dues doctores (la del dia anterior i una nova) i van tornar a donar-li amb les agulles. Com ja m'ho esperava no vaig sentir tant dolor però vaig sortir suant com un pollastre i mareao

Quart dia, era diumenge, vaig anar al metge de guàrdia i aquest ja va passar de les aigües al bisturí, em va fer un tall a la pell a veure si sortia una mica de pus, però res. Els meus cures meticulosos amb la pomada i les gases havien anat eliminant la pus.

I a partir d'aquí, ja tot va anar a millor fins avui que tinc el dit normal però amb la pell aixecada, anem pelandose. A tot això, fins avui he anat pel carrer fent un fuckyou a tothom XD

Només un apunt: no sabeu el fotut que és escriure a màquina amb el dit cor inhabilitat, és a dir, sense el dit cor. Jo que sóc dels que escriuen amb tots els dits em vaig sentir molt maldestre per faltar un dit. Però sorprenentment, el tercer dia ja em vaig acostumar a reemplaçar les tasques del dit cor amb l'índex. I la volta a usar-los tots també ha estat una mica estranya al principi però ara ja escric com abans.

Sembla que a l'estiu és freqüent que li passi això a la gent, a la platja, al carrer, la calor afavoreix les infeccions. N'hi ha prou que tinguis un petit tall o un padrastre perquè et entre un bichet. Si no us el tracten amb temps, es pot anar de mare (encara que has de ser molt deixat) i pot acabar amputant el dit o fins i tot una mica més si puja.

Moralitat: renta't les mans amb freqüència. (En una paraula: Guarro!, Com em deia la meva àvia abans del berenar).

A veure, a mi m'agrada la fanta, des de petit, des que les ampolles tenien mitxelins (algun ni ho haurà vist, per això la foto). I també m'agrada la pasta Barilla, els Mac, Android, la roba de Cortefiel, el bar de sota, El Corte Anglès i un llarg etcètera de marques, productes o llocs. M'agraden per la qualitat, per la relació amb el preu, pel tracte, per un munt de valors més o menys objectius i més o menys subjectius que s'han anat currant durant anys.

Si qualsevol d'aquestes empreses comet una relliscada amb una campanya a Internet , i fiquen la pota i la tornen a ficar i s'amaguen i surt en meneame i una noia que diu que és tota una personalitat en social mitjana amb munt de followers a twitter els posa a parir i li donen molts likes a Facebook i el problema és hashtag de twitter ( # fantongo ) i el site en contra té milers de seguidors dient que són mentiders i enganyen i fan una campanya perquè quan busques mentiders a google surti primer @ RobertusFanta i tot el que vulgueu posar aquí.

Si passa això, dic, demà, quan baixi al supermercat perquè es va acabar la meva fanta, tornaré a comprar fanta. M'agrada la fanta, m'agrada el gust, em refresca. Mai em va agradar ni kas, ni trinaranjus, m'agrada fanta.

De la mateixa manera que si un dia un venedor em atén malament en el tall anglès no penso que 'el tall anglès ha substituït els seus simpàtics i agradables dependents per altres agressius i estúpids', simplement penso, un mal treballador, li ensenyaran o el acomiadaran. I torno a El Corte Anglès altre dia.

Senyors social mitjana primer posin els peus a terra. A veure si van a pensar que la gent pren un producte per la grandesa del social mitjana manager. Cadascú al seu lloc, cadascú fa la seva tasca i aporta a una empresa. No menyspreen a la gent que des màrqueting defineix el producte, als que el produeixen, als que ho posen en el lineal de la botiga i als que van crear el packaging. Tots ells també fan que es consumeixi un producte.

En la meva opinió (de senyor corrent) aquestes campanyes els fan mal a vosaltres mateixos, no poden parlar del "error de la marca", el culpable del de Fanta és l'agència o l'equip que ha gestionat la promoció, que tenen el mateix treball que vostès. L'error de la marca és haver escollit. Fotent a Fanta, estan espantant a Fanta i les empreses que, com Fanta, es plantegen fer campanyes a Internet. Si els clients tornen al seu màrqueting tradicional (on no els podia passar una cosa així) vostès es quedaran sense feina i la intenció és que els clients deixin el tradicional per gaudir dels avantatges d'Internet. Així que critiquin a l'agència, critiquin al responsable de la campanya (o millor, aportin valor aconsellant millors pràctiques) però no demanin a crits que la gent es vagi amb la competència pretenent "donar una lliçó al client".

No m'enrotllo, vinc de 40 o 50 dies per poder operar amb una SL a Espanya només en notaris, gestors, agències tributàries, bancs, iva, mòduls 36 i tot això i avui arriba la primera carta de Correus a nom de l'empresa bubiloop , sl (entre d'altres 10 de publicitat, a saber d'on han tret les dades).

M'acosto a correus amb el dubte de com llets van a saber que m'han de donar al meu el paquet i no al veí del quart ja que no sé com vaig a demostrar que sóc soci d'aquesta empresa. En fi. Arribo i la senyora, molt amable em diu que el certificat de correus ha d'estar 'segellat' amb el segell de l'empresa per poder recollir la carta.

Li explico "miri que l'empresa és nova, no tinc segell ni m'havia plantejat tenir-lo". "Doncs necessita 'l'escriptura' orignal de l'empresa" (!) Uff. Li dic, "bé, la tinc en un pdf al mac" - sac el portàtil i mentre busco el pdf em diu "no, no, ha d'estar segellat o l'original". I, molt amable, em diu, "mira, ves a Abacus, aquí al davant i et compres un kit de segell Multitext, li poses el nom i el NIF i amb això segells i et dono el paquet".

Dit i fet, espero a que obrin Abacus (a les 10h obren) entro i per 18 euros em trec un olles de plàstic amb el qual es pot muntar un segell en un parell de minuts. Torno a correus i no hi havia la senyora d'abans i la que hi ha ara no troba el meu paquet 20 minuts la senyora donant voltes i no vull saber com apareix el paquet, segell amb el segell recent comprat en dos papers i em fa signar en dos (sense treure ni el dni ni la targeta del Club Super3).

De veritat això que he comprat a Abacus i que pot segellar qualsevol, em serveix per identificar com a membre de la meva empresa? I això no ho pot fer qualsevol que sàpiga el NIF (públic)? Em moro de por, com acaben sent les coses després de la de paperassa que he hagut de fer.

L'ideal: vaig a l'oficina de les empreses amb el meu soci. "Hola vull montarmelo", molt bé, noms, DNIs i% de cada un. Passen 2 minuts i ens diuen "aquí tenen", el NIF de l'empresa (una targetetes més que ens serveix per identificar-nos com "els que ho volen muntar"). Vaig a correus amb la meva targetetes i em donen el paquet. Tot en el mateix dia.