carthesian #

Una startup no val res perquè ningú no pagaria res per una empresa que és només una idea i quatre visites en una web.
Així que s'ha de fer estimació de probabilitats.

Imaginem que apostem que la startup va a valer 1M € aquí a un any.
Calculem la probabilitat que aquesta empresa valgui 1M € aquí a un any basant-nos en conceptes intangibles (com l'olfacte) o tangibles com visites avui, ingressos, mercat, competència, ...

Si la probabilitat que una startup valgui 1M € aquí a un any és del 15% podem dir que avui la startup val 150K.

-----

En realitat tot el de dalt és una grollera i estúpida manera per justificar l'injustificable. Una startup del sector tecnològic / Internet amb un concepte més o menys original i quan està en fase embrió amb una demo, cert model de negoci coherent i unes quantes visites es pot estimar en uns 200K € o 300K € i qualsevol boig sense gaires punyetes es ho pot creure i donar-nos 20K per una participació del 10% en el cas que valorem l'startup a 200K.

Més de 300 K, no s'ho creu ningú i menys de 200K no val la pena perquè algú que et dóna 40K i et porta el 40% a sac et prem molt en la següent ronda seed en què has de comprometre un 30% o un 40% més, a no ser que vengui en aquell moment però aleshores no veus res.

Gràcies a Jesús.

Jordi Basté - El Davantal - Divendres 30-10-09

És la pasta, el seu públic demana això i l'hi dóna, el mateix s'ho creu i el mateix no però ho fa (o el posa aquí el seu cap) perquè tindrà oients que alimentaran estadístiques que llegiran publicistes que li pagaran per anuncis com passa amb Jimenez Losantos, Belén Esteban o el Pare Apeles.

A catalunya, com a tot arreu hi ha de tot, entre 8M de persones hi ha xoriços, hi ha cracs i hi ha gent normal.

El que pensa que només els cracs són catalans, és a prop d'idees excloents.

Ja fa molts anys que jo pensava que en poc temps tot el món tindria una pàgina web, o si no tot el món, almenys, tots els negocis, amb aquest axioma arranquem wannacom i el indeteminado concepte "en poc temps" sembla que no només no van ser mesos sinó que va camí de ser lustres.

Però segueixo pensant que s'equivoquen els negocis que "passen" d'Internet. Anem al cas.

Hi ha una coneguda web sobre motor, km77.com, que ha vist filó en anar a un concessionari amb un cotxe amb x quilòmetres, passar-li la revisió (deixant-se portar pel concessionari, com faria qualsevol fill de veí) i després fent una review de l' servei rebut, el cost amb la factura i les dades del taller inclosos.

Aquí està l'exemple: Revisió dels 90.000 quilòmetres

El típic post que puja a menéame com l'escuma i que arriba al consumidor a l'ànima (tots hem anat a un taller i ens hem sentit timados potser amb raó, potser per ignorància, jo el primer).

Al que el concessionari ha reaccionat a la manera antiga: ha enviat un burofax a la redacció de km77.com donant explicacions i dient que si segueixen parlant d'ells així de mal els "portarà obligatòriament a emprendre les accions legals necessàries".

I els de km77.com veient filó han publicat el burofax i argumentat sota fent quedar al concessionari pitjor si cap. Tot acompanyat amb la conseqüent portada de menéame i desenes de comentaris contra tallers mecànics al seu web.

Deixant de banda si el que fa km77.com està bé o està malament o si es podria fer millor, és clar que el concessionari no té a ningú que l'ajudi amb això d'Internet. La web no pot ser més estàtica (motorsolmitre.com) i manca de qualsevol espai per a emetre comunicats o donar explicacions i la lliçó ha posat l'article de km77.com just darrere de motorsolmitre.com al buscar "motorsol" a google. Vaja, Google no ajuda.

És clar, i en aquests moments no crec que Motorsol Mitre estigui per invertir en la seva web, això només ho fan (com molts altres) quan hi ha vaques grasses i hi ha de gastar per pagar menys impostos. És més important seguir pagant als advocats dels de llibreta i paper que aconsellen amenaçar amb burofax.

Jo, des de la meva cada vegada més humil bloc (en trànsit i posts), com sempre, deixo el que jo faria per millorar:
- El primer ser honest i si es cometen errors esmenar-los. Per això estan a temps.
- El següent, trucar al client insatisfet i convidar-lo a tornar i esmenar l'error. Si km77.com declina, doncs quedaran en evidència.
- Si no vénen publicar la història en un bloc corporatiu per tal que els clients vegin i fer un vídeo del que fan en les revisions amb clients satisfets.
- Si veniu, el mateix però amb la gent de km77.com
- Segur que haguessin estat meneados i tots tan contents, esmenar errors i dir-ho té molt karma a meneame.
- I a partir de llavors publicar al bloc casos d'clietnes satisfets i insatisfets esmenats per donar credibilitat.
- Links a bogs o pàgines que parlin bé d'ells perquè de les cerques motorsol surtin més amunt.
- I deixar els advocats per als casos de veritat.

--

Nota: el premi aqui per els que fan aquestes webs i assessoren aquestes empreses, en els whois surt un Gonna 2000, SL que té tota la pinta de ser l'empresa del nebot d'un amic amb contactes que també ha fet la web de Quadis i la té en el mateix servidor juntament amb altres 66 webs amb algun altre concessionari més. Ull que aqui em puc agafar els dits

Va dir l'altre dia Pedro Nueno a la Vanguardia que quan una empresa decideix acomiadar a un grup de persones per una situació de crisi ha d'escollir aquestes en un equilibri entre les que costi menys acomiadar i les que ofereixen menys ràtio de valor aportat respecte cost. A Espanya faran fora a les que porten menys temps i (permeteu-me l'expressió) als patates.

Tots els acomiadats, tal com dicta la llei espanyola, tindran dret a una indemnització i els mesos d'atur corresponents a la seva cotització que podran convertir en un capital inicial si es decideixen a muntar una nova empresa. I segons una última llei aprovada encara tindran algun mes més a raó de 400 euros al mes.

Així en l'empresa es queden els que costa més acomiadar i els que aporten més valor. Me'n vaig a fixar en aquests últims entre els que hi sol haver persones que generen negoci, que treballen bé, que tenen iniciatives, que milloren processos, que tenen idees, que creen equip, bon rotllo, incansables, sacrificats, ... el perfil d'un emprenedor .

Si a un d'aquests se li acut muntar la seva pròpia empresa ho ha de fer amb una mà davant i una altra al darrere. La llei del treball no els dóna dret a cap tipus d'indemnització (faltaria més) i tampoc tenen dret a cap tipus d'ajuda social per muntar el seu negoci. El missatge de l'estat és:

1. Dóna't d'alta de l'IAE i comença a pagar l'impost d'activitats econòmiques.
2. Crea una societat o dona't d'alta com a autònom i comença a pagar la seguretat social
3. Paga el iva de les factures
4. Paga els impostos dels teus beneficis
5. Si et surt malament, estàs en la puta carrer sense cap judo social

Això està bé per a les empreses perquè poden retenir el talent sense cost, mal per als empleats amb talent perquè els costa molt guanyar una mica més i molt malament per al país perquè el talent no genera empresa després no genera nou negoci després no genera ocupació.

Així, a Espanya mai sortiran empreses d'un garatge.

Coneixeu el típic company de feina que quan alguna cosa no li agrada diu "això està molt malament, això és mentida, aquesta gent no té ni idea, el cap no s'assabenta, així pas de fer res"? Jo al meu costat prefereixo als que diuen "jo el milloraria així, crec que si canviem això anirà millor o vaig a provar això altre a veure si millorem".

És a dir, hi ha dues maneres d'enfocar les coses que no t'agraden:

1. Això està mal
2. Jo milloraria així
(3. També es pot escollir callar, de vegades, el millor)

I hi ha dues maneres de comunicar -

1. Dient a tot el món la teva opinió (pitjor si és a esquena del que ho pot arreglar)
2. Comentant directament a la persona a qui afecta i pot millorar

Jo practico les dues segones i em va bé. La gent ho agraeix i després un dia m'ajuden, em donen un cable o em criden perquè els ajudi. Em prenen confiança i quan tinc un mal dia obren de la mateixa manera fent que els problemes es resolguin, no que es converteixin en conflictes. Francament la millor opció. Si no conec l'afectat o no tinc la suficient confiança, porto la meva llibreta de Google on m'apunto les coses per si un dia tinc l'oportunitat de comentar-ho personalment. M'encanta conèixer a la gent que em trobo a Internet i opinar sobre el seu projecte però ho faig en persona.

I sabeu què passa a vegades? Doncs que la persona afectada té altres problemes que no li permeten millorar com jo suggereixo, que l'ha pensat però no ha tingut temps o sempre té altres coses a fer. O sigui, si li hagués criticat als quatre vents, a sobre estaria ficant la pota.